El regust amarg de la venjança… i el dolç de l’esperança… MONTECRISTO, de’n Marc Pastor (Proa).

Una de les coses que m’agrada fer, quan estic llegint llibres massius al tren, estil The Wise Man’s Fear (els quals sé que m’absorbiran durant dues o tres setmanes, pel cap baix), és llegir tebeos o bé llibres de lectura ràpida (el que no vol dir que no hagin d’estar bé, compte), en les estones que tinc disponibles a casa, per així no tenir la sensació d’estar massa lligat a aquella lectura principal – manies de lector friki, si voleu jejejeje.

Quan vaig començar a llegir (digitalment) el totxo d’en Patrick Rothfuss a dalt esmentat, la idea era anar donant sortida, paral·lelament, al munt de tebeos (en paper) que tinc pendents de llegir. Però aleshores, tot mirant què agafar del prestatge, vaig veure aquest Montecristo, d’en Marc Pastor, que vaig comprar després de llegir el seu L’Any de la Plaga (un llibre ple de referències pop i frikis, ben escrit i força distret, tens i amb mala baba a estones, que em va deixar amb ganes de llegir més llibres d’aquest autor), per oblidar-me’n després (frikis….).

Al bon record de l’anterior lectura del Marc Pastor, s’hi va sumar la temàtica del llibre, que d’alguna manera enllaçava amb la de El Emblema del Traidor, un altre llibre de lectura ràpida enllestit recentment (el qual, val a dir, no està gens malament).

Dit i fet, vaig endinsar-me en la lectura de les aventures (i desventures) d’un grup de republicans espanyols que, en començar el llibre, sobreviuen com poden al camp de concentració de Mauthausen, on un moribund els farà portadors d’un secret que pot suposar la fi del Reich dels mil anys, pregonat per en Hitler i els seus, abans fins i tot que comenci el seu regnat…

A partir d’aquí, ell llibre esdevé una gran aventura, barreja de pel·lícules com La Gran Evasion (o Evasión o Victoria, amb l’Stallone fent de Victor Valdés) i les pelis de l’Indiana Jones, amb relíquies impossibles i espies sensuals incloses.

En Marc Pastor escriu un llibre que no defalleix mai, ple de cliffhangers que m’han fet llegir sempre una pàgina més, i una altra, i una altra, i una altra…

En conjunt, una bona lectura sobre el patiment i el valor, sobre la venjança i l’esperança i sobre l’amistat i la lleialtat. Deu ni do, tenint en compte que aquesta va ser l’òpera prima de l’autor (per casa tinc la que va ser la seva segona novel·la, La Mala Dona, a llegir un dia d’aquests).